Atca 20_21.vp

Nota editorial: El 10 d’octubre del 2000 l’amic i col·laborador Lluís Garcia Ballester ,viam est universae carnisingressus’ (per dir-ho amb la fórmula medieval); no sols havia es-tat atent als primers passos d’aquest anuari, sinó que compartí laresponsabilitat de preparar la «I Trobada Internacionald’Estudis sobre Arnau de Vilanova» i el nostre volum XIV.
ATCA, per la seva banda, fou sempre sensible a la successivaaparició dels volums de la seva obra principal, les «Arnaldi deVillanova Opera Medica Omnia», les noces d’argent de les qualshavíem celebrat cinc mesos abans, el maig del 2000; fou la sevadarrera intervenció pública entre nosaltres; deixem, en primer lloc,constància d’aquell acte, que té tota la significació d’un testa-ment, i després recordarem la seva vida. Aquest és el nostre tributa la memòria de l’amic i col·laborador, bo i desitjant que prestarribin a bon port les dites obres completes. Seran per a l’amic un«monumentum aere perennius». El 25 de maig del 2000 se celebrà el 25è aniversari de les Arnaldi de Villano- va Opera Medica Omnia (AVOMO), un projecte internacional inciat el 1975, i en- cara obert, per a l’edició de les obres mèdiques d’Arnau de Vilanova ben conegut dels lectors d’aquest anuari, codirigit per Luis García Ballester, Juan En la seva intervenció, Luis García Ballester, autèntica ànima del projecte des dels seus inicis, en recordà gènesi i vicissituds tot al llarg d’aquests vint-i-cinc anys. Les suculents anècdotes amb què il·lustrà el seu discurs no aconseguiren d’amagar les serioses dificultats que troba, en el nostre context —icada cop més en el panorama de la recerca actual, més imés forçat als pro- jectes de curta volada—, qualsevol que tingui la suficient il·lusió com per em- prendre un projecte ambiciós i de llarga durada, molt especialment en l’àmbit de les humanitats. Si èpica és sovint la sola existència d’iniciatives com aquesta, èpics són a vegades també els seus orígens. García Ballester ens exposà la prime- ra entrevista amb Fabià Estapé, llavors rector de la Universitat de Barcelona, per aconseguir el seu suport al projecte. Estapé —gran cigar a la boca— es me- ravellà vivament pel fet que, en un país on no es feia (feia?) res que no fos d’avui per a demà, algú livingués a proposar que recolzés un projecte d’anys. Tot i això, el rector va saber veure la qualitat del que li era proposat, i la tenacitat del proposant, i féu que la Universitat de Barcelona iniciés el finançament de Al llarg d’aquests vint-i-cinc anys, el ,projecte Arnau’ ha estat aixoplugat per les Universitats de Granada i de Cantàbria, a més de la de Barcelona, i tam- bé pel CSIC. Actualment és cofinançat per la Fundació Noguera, del Col·legi de Notaris de Catalunya, i per la Universitat de Barcelona, que es fa càrrec de la distribució. Durant tot aquest temps han vist la llum nou volums, dos d’ells dobles,1 d’un total de vint de previstos, cadascun dels quals ofereix l’edició crí- tica d’una o més obres d’Arnau de Vilanova. És un ,projecte’ que, des del seu naixement, ha cercat la participació de primeres figures internacionals de la història de la medicina, però deixant la porta oberta a la de joves investigadors d’arreu. I és que, per damunt de tot, s’ha valorat que els responsables de cada volum siguin especialistes del tema de què tracta. Per això es pot afirmar que les completes introduccions que cada volum conté, amb un estat de la qüestió i una aprofundida anàlisi del tema de referència, constitueixen, sens dubte, estu- dis punters en la història de la ciència actual.
Juan Antonio Paniagua constitueix la sòlida roca sobre la qual s’ha bastit el ,projecte Arnau’. Pertanyent a una generació anterior als altres dos codirectors, ha estat un dels primers i més eminents ,arnaldistes’ de talla internacional —al costat de Miquel Batllori o Josep Perarnau— especialitzat en l’estudi de l’obra mèdica d’Arnau de Vilanova. Paniagua exposà la seva llarga experiència en els estudis ,arnaldians’, la seva àrdua tasca de desbrossament del camí, en particu- lar pel que fa a la separació del gra de la palla, dels escrits autèntics i els apòcrifs —un problema, cal recordar-ho, de gran abast i complexitat en gairebé tots els principals autors medievals, i de forma ben exemplar en Arnau. Aquesta tasca, que havia de complementar-se forçosament amb l’elaboració d’un inventari sis- temàtic de tots els manuscrits contenint obres d’Arnau conservats a les biblio- teques europees i nord-americanes, iniciat per Paniagua, ha estat finalitzada per García Ballester. Aquest inventari constitueix l’autèntica base sobre la qual re- posen les edicions del ,projecte’, i al seu moment donarà lloc a la publicació del 1. Són els volums II (Aphorismi de gradibus, ed. M. R. McVaugh), III (De amore heroico; Epis- tola de dosi tyriacalium medicinarum, ed. M. R. McVaugh), IV (Tract. de considerationibus operis me-dicine s. De flebotomia, ed. L. Demaitre iP. Gil Sotres), V.1 (Tract. de intentione medicorum, ed.
M. R. McVaugh), VI.1 (Medicationis parabole, ed. J. A. Paniagua; Pirqé Arnau de Vilanova, ed.
L. Ferré iE. Feliu), VI.2 (Comm. in quasdam parabolas et alias aphorismorum series: Aphorismi Par-ticulares, Aphorismi de Memoria, Aphorismi Extravagantes, ed. J. A. Paniagua i P. Gil Sotres, amb la col·laboració de L. García Ballester i E. Feliu), X.1 (Regimen sanitatis ad regem Arago-num, ed. L. García Ballester, M. R. McVaugh iP. Gil Sotres), X.2 (Regimen Almarie [Regi-men castra sequentium], ed. M. R. McVaugh iLl. Cifuentes), XI (De esu carnium, ed. D. M.
Bazell), XV (Comm. super tract. Galieni de malicia complexionis diverse, ed. L. García Ballester i E. Sánchez Salor; Doctrina Galieni de interioribus, ed. R. Durling), iXVI (Translatio libri Ga-lieni de rigore et tremore et iectigatione et spasmo, ed. M. R. McVaugh).
IN MEMORIAM. LLUÍS GARCIA BALLESTER: HERÈNCIA I RECORD catàleg d’incipits de les obres d’Arnau que, juntament amb una biografia cien- tífica actualitzada i una introducció general informaran el primer volum de la sèrie.Michael R. McVaugh, el tercer dels editors del ,projecte’, intervingué en darrer lloc. Amb una ja llarga dedicació als estudis ,arnaldians’, McVaughcons- titueix el ferm puntal nordamericà del ,projecte Arnau’. Com en el cas dels al- tres dos editors generals, ell també s’ha fet càrrec de l’edició de diversos volums de la col·lecció, entre els quals es compta el darrer que ha vist la llum, la publi- cació del qual ha fornit l’ocasió per a aquesta celebració. El volum V.1 de lesAVOMO, que McVaughmateix tingué cura de presentar en la seva intervenció, és dedicat a l’edició crítica del Tractatus de intentione medicorum d’Arnau de Vila- nova. En aquesta obra, escrita per Arnau poc després de 1290, a començaments del seu mestratge a la Facultat de Medicina de Montpeller, l’autor toca un tema de ben sensible importància per als metges i la medicina de finals del segle XIII: l’objectiu principal dels metges ha d’ésser l’anàlisi intel·lectual de la na- turalesa de les coses o bé encarar el problema immediat de la salut i la malaltia? Un debat intel·lectual (i socioprofessional) ben viu, que enfrontava metges uni- versitaris i filòsofs naturals, que llavors discutien els límits dels camps d’estudi (i d’acció) respectius. Arnau hi intenta conciliar les dues visions contraposades i polèmiques, personalitzades en Aristòtil i en Galè, tot exposant les di- vergències i coincidències d’un i altre (i d’altres filòsofs i autors mèdics) en di- versos temes especialment sensibles: la identificació d’un o bé de quatre membres principals al cos humà, l’actuació dels aliments i de les medecines dins el cos, l’existència d’un estat de neutralitat entre els de salut i malaltia, i la naturalesa de l’ànima. Arnau hi raona a favor de les tesis de Galè (un important gruix de ,noves’ obres del qual ell va introduir a Montpeller), tot advocant a fa- vor d’un clar instrumentalisme mèdic —una perspectiva científica que bevia en les fonts de la literatura mèdica àrab que llavors amarava les universitats euro- pees—, però tenint cura en tot moment de no desmentir les d’Aristòtil, sobre la filosofia natural del qual descansava la nova medicina racional universitària que els metges maldaven per prestigiar socialment. La fluïdesa expositiva a què ja ens té acostumats McVaughfaciliten l’accés a aquesta obra d’Arnau i al seu con- Un nou volum, doncs, que contribueix a fer una mica més real el que sens dubte ja és alguna cosa més que un simple ,projecte’: una realitat fruit d’un gran esforç, del nervi dels seus directors, que han volgut donar al seu ,projecte’ una orientació a l’alçada de la transcendència d’una de les primeres figures in- tel·lectuals de la nostra història i que demostra, un cop més, que és el treball ben fet, i silent, el que al capdavall compta.
Tot i la desaparició del seu fundador, les AVOMO continuaran endavant.
Aquesta és la ferma voluntat tant de la resta dels editors com de les institucions implicades, ratificada amb els acords presos a Barcelona el mes de maig del 2001. Tanmateix, la nova situació comportarà alguns canvis. Si bé hom ha coincidit en la necessitat de mantenir els noms dels tres editors fundadors —des d’ara Luis García Ballester (+), Juan A. Paniagua i Michael R.
McVaugh—, es crea un comitè editorial executiu format per Michael R.
McVaugh, Pedro Gil Sotres, Fernando Salmón i Jon Arrizabalaga. Aquesta serà la nova organització que donarà embranzida al ,projecte Arnau’ a partir d’ara.
Es preveu el manteniment de la periodicitat tradicional, que es reprendrà a mit- jan 2002 amb la publicació del volum XVII de la sèrie, el qual inclourà la tra- ducció llatina del De medicinis simplicibus d’Abu Salt realitzada per Arnau de Vilanova (edició de José Martínez Gázquez), acompanyada del text original àrab (edició d’Ana Labarta), de la traducció catalana anònima feta a partir de la versió d’Arnau (edició de qui signa aquestes ratlles) i d’un estudi introductori a La nit del 10 d’octubre darrer, després de lluitar amb gran enteresa durant mesos contra un càncer, ens va deixar Luis García Ballester, una de les figures més destacades de la recerca en història de la ciència de la segona meitat del se- Fill d’una família humil del malaguanyat barri del Cabanyal, a València, un permanent esforç de superació el dugué de la seva ciutat natal a moltes altres de l’Estat Espanyol ide l’estranger, on malauradament encara avuiresulta més co- negut que no al seu mateix país. Inicià els seus estudis al Seminari Diocesà de la mateixa ciutat, on obtingué una formació especialitzada en història del pensa- ment que li seria de gran importància en el futur. Començats els estudis de me- dicina a la Universitat de València, ben aviat el mestratge d’alguns professors de la Facultat, que en les seves assignatures incidien en els aspectes històrics de la pròpia professió, desvetllaren en ell un decidit interès per la història de la me- dicina, a la qual tingué l’oportunitat de dedicar el seu doctorat. José Mª. López Piñero, amb qui es consolidà l’assignatura d’història de la medicina a València, li dirigí la tesi doctoral, sobre Alma y enfermedad en la obra de Galeno: introducción,traducción y comentarios a «Las facultades del alma se derivan de la complexión humo-ral del cuerpo» (1968).2 Aquesta orientació cap a la història de la medicina ja no l’abandonà, i mai no exercí la professió mèdica. De seguida s’incorporà a l’ensenyament de l’assigna- tura, que exercí a la llavors naixent Facultat de Medicina de Múrcia i tot seguit, ja com a professor agregat (1971), a la de València. El mateix any 1971 es tras- lladà a Granada, on obtindria la càtedra (1976), i més endavant a Santander Amb la promoció de la recerca que es visqué durant aquells anys, el 1987 deixà la universitat per fundar, com a professor d’investigació, un Departament d’Història de la Ciència a la Institució Milà i Fontanals del CSIC a Barcelona, fins que circumstàncies personals el conduïren novament a la càtedra de San- 2. Publicada després dins els Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina, 12 (1972).
IN MEMORIAM. LLUÍS GARCIA BALLESTER: HERÈNCIA I RECORD tander (1996), establint-se a la localitat propera de Puente Arce, on la mort se l’ha endut tan prematurament. Aquest periple vital es complementà amb esta- des en prestigiosos centres acadèmics d’Europa i dels Estats Units.
Mercès a la influència del prestigiós grup d’historiadors format al voltant de Joan Reglà a la llavors Facultat de Filosofia i Lletres de València, compromesos amb les tendències de la ,història total i integradora’ originades a França, Gar- cía Ballester entengué ben aviat que la història de la medicina no podia desen- tendre’s de la història general, que la contextualitzava, ni de les tècniques pròpies de l’ofici d’historiador, molt principalment el recurs directe i sistemà- tic a les fonts d’arxiu, com a complement necessari de les fonts estrictament mèdiques. En aquest sentit, ha estat un infatigable continuador, des dels pres- supòsits de la recerca actual, de l’obra historicomèdica iniciada en el tombant del segle XIX al XX per figures com Josep Rodrigo Pertegàs (1854-1927) al País Valencià, Lluís Comenge iFerrer (1854-1916) o Josep M. Roca iHeras (1863-1930) a Catalunya, i Karl Sudhoff (1853-1938) a nivell internacional.
Unes figures, sobretot la darrera, que, en l’especialitat, suposaren la superació del mer positivisme. La ,història total’ obria, com en tantes altres àrees del co- neixement històric, la gran porta de la història social, a la qual García Ballester s’adherí decididament. Malgrat les condicions precàries en què hom es trobava i encara es troba al sud dels Pirineus, la seva biografia ha anat paral·lela a la d’altres grans noms de la recerca internacional en història de la medicina i de la ciència. La seva ha estat una generació irrepetible ara per ara, que ha definit una autèntica època d’esplendor de l’especialitat, i que ha gaudit d’un suport insti- tucional que ha fet bo el seu esforç personal. Unes circumstàncies que malaura- dament sembla que s’acaben, sobretot en l’àmbit de les humanitats.
El gran esforç de formació que li exigiren els nous enfocaments i mètodes historiogràfics fou particularment important si tenim en compte els temes i els períodes històrics que ben aviat escollí com a objecte primordial de la seva re- cerca: l’obra de Galè i la baixa Edat Mitjana. Des de la tesi doctoral fins al llibre de conjunt sobre Galè,3 que trenta anys després encara conserva bona part de la seva vigència, passant per nombrosos articles, García Ballester fou considerat una de les màximes autoritats en l’obra del gran metge grec —una de les més àmplies de l’Antiguitat, més que el Corpus Hippocraticum o les del mateix Aris- tòtil, per a l’estudi de la qual, malgrat les edicions del segle XIX i les traduc- cions llatines medievals, cal recórrer a l’original grec. Fou l’interès per Galè i la seva obra el que l’uní a Pedro Laín Entralgo, llavors el mestre dels historiadors de la medicina espanyols, i també traspassat de poc.
Però tot i la importància del llegat intel·lectual de García Ballester relacio- nat amb l’obra de Galè, aviat se sentí atret per un període històric més recent i que fou el que va veure néixer la medicina com a conjunt de sabers i de pràcti- ques lligades a la institució universiària: l’època baixmedieval. En el seu interès 3. Galeno en la sociedad y en la ciencia de su tiempo (c. 130-c. 200 d. C.), Madrid, Guadarrama, per aquest periode històric tingué una gran importància el rescat —que ell sempre evocava amb tons gairebé èpics— dels papers i l’arxiu de Rodrigo Per- tegàs, salvat de la destrucció causada per l’avinguda del Túria de 1957 i adqui- rit pel grup d’historiadors de la medicina de València. L’exploració d’aquest fons, amb els ulls d’un historiador influït per la ,història total’, no podia deixar de fascinar-lo.4 Però fou una altra gran figura mèdica, ara de l’època medieval, la que centrà els seus més grans esforços.
En efecte, el nom il’obra de García Ballester quedarà per sempre unit a la d’Arnau de Vilanova. En la seva dedicació a l’obra mèdica d’Arnau de Vilanova trobà la col·laboració d’altres eminents arnaldistes com Juan A. Paniagua (Univ. de Navarra) o Michael R. McVaugh (Univ. Chapel Hill, EUA). Conven- çut de la importància cabdal de l’accés a les fonts originals, amb ells emprengué (1975) el projecte més important de la seva vida: l’edició crítica sistemàtica de tota l’obra mèdica d’Arnau. Les Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia (AVOMO) han esdevingut una col·lecció modèlica, acompanyada d’estudis in- troductoris encomanats a un bon nombre d’historiadors de la medicina medie- val europeus i nordamericans que han marcat autèntiques fites en l’especialitat, tota ella d’una qualitat i rigor impecables, i de reconegut prestigi internacio- nal.Elqueellanomenava,projecteArnau’sortíendavantgràciesalseucompro- mís i esforç personals. Un compromís i esforç que no es limitaren a la recollida sistemàtica de materials per les biblioteques europees i americanes, trampejant les dificultats que imposava el ,taló d’acer’, o la no menys complicada recerca de recursos en diverses institucions. Sóc testimoni molt directe dels seus esforços en les AVOMO, que arribaven fins a l’acabat de les edicions, i molt sovint a la mateixa impremta. Tal com s’ha exposat abans, les AVOMO travessen actual- ment el seu equador, amb nou volums publicats en onze toms.
Fou Arnau de Vilanova qui el conduí a capbussar-se en els arxius històrics, especialment dels països de l’antiga Corona d’Aragó, a la recerca sistemàtica de milers de documents amb els quals un historiador com ell, amb una capacitat exquisida i infinita per interrogar-se, podia estudiar el món de la pràctica mèdi- ca quotidiana que emmarcà la producció intel·lectual de mestres com Arnau, en un moment cabdal de la història de la medicina, definit per la difusió del model de medicina racional i de professional mèdic format a la nova institució univer- sitària, i de la promoció de la salut com un bé col·lectiu.5 El treball apassionant i silent amb les fonts inèdites el dugué a fer aportacions fonamentals en la histò- ria social de la medicina, que suposaren una forta alenada d’aire fresc en el pano- 4. Una gran síntesi de les seves primeres recerques medievals fou el seu llibre Historia social de la medicina en la España de los siglos XIII al XVI, vol. 1 (La medicina musulmana y morisca) [únic 5. Vegeu una síntesi d’aquest procés històric al seu article The construction ofa new form of learning and practicing medicine in medieval Latin Europe, dins «Science in Context», 8 (1995), IN MEMORIAM. LLUÍS GARCIA BALLESTER: HERÈNCIA I RECORD Però l’autoexigència que presidí en tot moment la seva tasca no en tenia prou amb el retorn a les fonts siaquesta no anava acompanyada necessàriament d’una continuada i estimulant connexió amb el bo i millor de la recerca interna- cional, molt en especial amb la desenvolupada als països anglosaxons on, a di- ferència dels països llatins, la història de la medicina s’ha mantingut estretament lligada a la història general. En aquest sentit, la seva obra ha estat de cabdal importància en la promoció d’un model similar a l’Estat Espanyol, camí en el qual resta encara tant per recórrer, en particular a les facultats d’història, generalment poc interessades per tot el que té a veure amb la història intel·lectual. Però més enllà de la història de la medicina, García Ballester ha estat personalment un important estimulador dels estudis historicocientífics i ha tingut un destacat protagonisme com a impulsor del procés d’instituciona- lització, Pirineus ençà, de la història de la ciencia, una disciplina que aquí és en- cara més jove que la història de la medicina.
Tot i el seu alt concepte de la recerca científica, per a García Ballester la tas- ca de l’historiador no rau en una simple reconstrucció o anàlisi estèrils del pas- sat, sinó que esdevé un poderós mitjà per al manteniment de la memòria col·lectiva com a part integral del present mateix. Aquest plantejament plana sobre totes les seves publicacions, però potser de forma més punyent encara en totes les relacionades amb la seva València natal, que mai no oblidà com a ob- jecte historiogràfic, tot i que les circumstàncies de la vida aviat l’allunyaren físi- cament d’ella.6 A banda de l’estudi aprofundit del cas valencià, les minories marginades (musulmans, moriscos, jueus i conversos) en les seves relacions amb els sabers i les pràctiques mèdiques van constituir un altre important front his- toriogràfic en el qual realitzà aportacions fonamentals que traspuen també, com no podia ésser d’altra manera, aquella concepció de la recerca històrica. Des del seu llibre sobre els moriscos i la medicina o els seus articles sobre els jueus i l’escolàstica mèdica, passant pels seus treballs en col·laboració amb hebraistes i arabistes, fins al seu nou i recent interès pels marranos i moriscos, les seves con- tribucions en aquest camp han estat internacionalment reconegudes.7 6. Entre d’altres treballs, destaquen la seva magnífica síntesi La medicina a la València me- dieval: medicina i societat en un país medieval mediterrani, València, Ed. Alfons el Magnànim (IVEI), 1988; i l’estudi, publicat en col·laboració amb Michael R. McVaugh iAgustín Rubio Vela,Medical licensing and learning in fourteenth-century Valencia, Filadèlfia, The American Philosophical Society [=Transactions of the American Philosophical Society, nº 79, part 6], 1989.
7. Entre d’altres, destaquen Los moriscos y la medicina: un capítulo de la medicina y la ciencia marginadas en la España del siglo XVI, Barcelona, Labor, 1984; l’article en col·laboració amb LolaFerré iEduard Feliu, Jewish appreciation offourteenth-century scholastic medicine, dins «Osiris», 2nd ser., 6 [=Michael R. McVaugh iNancy G. Siraisi (eds.), «Renaissance medical learning: evolution of a tradition»] (1990), 85-117; el que signà amb Concepción Vázquez de Benito,Los médicos judíos castellanos del siglo XIV y el galenismo árabe: El «Kitab al-tibb al-qastali al-maluki»(Libro de medicina castellana regia), c. 1312, dins «Asclepio», 42 (1990), 119-47; o el seu treballMinorities and medicine in sixteenth-century Spain: judaizers, «moriscos» and the Inquisition, dins Sa- muel S. Kottek iLuis García Ballester (eds.), Medicine and medical ethics in medieval and earlymodern Spain. an intercultural approach, Jerusalem, The Magnes Press-The Hebrew University, En el decurs del procés que l’ha dut a la mort en plena maduresa intel·lec- tual aprofità totes les treves que li permetia la teràpia per continuar treballant.
La mort l’ha sorprès tant o més ple de projectes que mai, bona part dels quals havia reeixit a concloure durant aquest darrer any, potser intuint una urgència que malauradament s’ha confirmat. Pròximament, veuran la llum, entre d’al- tres, una extensa monografia sobre la medicina a la Castella medieval i del Re- naixement, un tema pel qual s’havia interessat especialment durant els darrers anys,8 i dos volums amb sengles seleccions temàtiques d’articles seus.9 També està prevista la immediata publicació d’una extensa obra de síntesi sobre la ciència i la tècnica a la Castella medieval en la qual hem participat nombrosos especialistes sota la seva coordinació, que forma part d’una història de la ciència i la tècnica a la Corona de Castella durant les èpoques medieval i moderna.
D’altres projectes personals, com ara la reedició ampliada del seu compendi so- bre Galè, ja mai no podran fer-se realitat. La prematura mort ha deixat obert un gran nombre de projectes en col·laboració amb diversos especialistes d’àmbits que van de la filologia clàssica a la història moderna, dels estudis hebraics i arà- bics fins a la química contemporània.
Però la petja de García Ballester no es limita a la seva llarga llista de publi- cacions, sinó que tothora estimulà la recerca al seu voltant, ja fóra contribuint a la fundació de revistes especialitzades o bé il·lusionant diverses generacions d’investigadors, que es reconeixen deixebles seus, entre els quals es compta l’autor d’aquesta nota. Un nombrós grup de deixebles que s’ha vist estimulat per ell a desenvolupar línies de recerca en àrees temàtiques tan diferents com ara la medicina clàssica grecoromana, la història social i intel·lectual de la medicina a l’Edat Mitjana i el Renaixement llatins, la medicina de les minories margina- des jueva i morisca, la història de les universitats, la vernacularització de la ciència en català a la baixa Edat Mitjana i el Renaixement, i diversos aspectes de la història de la medicina contemporània.
Tots els que hem tingut la sort de topar-nos amb Luis García Ballester du- rant les nostres vides, i que n’hem estat deixebles, col·legues i/o amics, mai no el podrem oblidar. Les seves energies inesgotables, el seu entusiame encoma- nadís, la seva valentia i bonhomia, la seva seductora personalitat, en summa, perviuran en el nostre record inseparablement units a la valuosa herència in- 8. La búsqueda de la salud: sanadores y enfermos en la Corona de Castilla (siglos XIII al XVI), 9. Medicine in a multicultural society: Christian, Jewish and Muslim practitioners in the Spanish kingdoms (1222-1610); i Galen and galenism: theory and practice, Aldershot, Ashgate, dins la presti-

Source: http://www.narpan.net/documents/CifuentesATCA20LGB.pdf